Recitació de poesia

És fadrineta i com un sol,
ara als meus braços defallia.
Si duu a les celles mort i dol,
duu a les pestanyes la metgia.
Si a cada pit porta un rubí
em diu l'afany: li robaria!
Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia, ara els prenia.
Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.

Joan Salvat Papasseit

Aquesta va ser la poesia escollida per la recitació. Vaig preparar-la molt, tot i que era una poesia curta. Primer vaig memoritzar-la, i després em vaig dedicar a assajar tot el que vaig poder.
Crec que em va sortir força bé, tot i que estava una mica nerviosa. Considero que aquesta pràctica ha estat molt útil per potenciar tant la memorització, com la parla en públic i el control dels nervis.
Crec que ha estat molt enriquidor per a moltes persones, ja que no és una pràctica que estem acostumats a fer diàriament.